lunes, 12 de marzo de 2007

Why can't I touch it?

Cada vez me gustan más las puñetas. Lo inútil me da memoria. Me recuerda que siempre me he rodeado de objetos inservibles. Que hasta yo me he visto inservible alegremente, sin flagelarme, sin llegar a odiarme. No me pondría una bata de cola para salir a la calle, pero la miraría de reojo hasta que me dejase intimar con ella. Entonces la podría apreciar con la punta de la nariz, tocarla con el envés de la mano, inventarle un nombre. Estoy empezando a cansarme de pensar tanto en dinero, y mimar las finanzas, cuando no ponerlas en juego y seguir a sus pies, caballero. Si yo siempre he sido de tontadas, de bagatelas. Y económicamente, importan un pito mis pitos.

2 comentarios:

Xiu dijo...

Ei Toño, amic meu, artista de sempre més!M'estreno en el teu blog...

Què puc dir-te...saps que tu i jo compartim la part de l'ànima que s'encarrega a l'estima dels incorrectament anomenats "objectes inservibles"! Què més útil que quelcom que t'ofereix algun tipus de plaer estètic en la seva observació o en els records o potser el món oníric que t'evoca! Igual que és evident que els humans necessitem aigua per viure, algun dia es demostrarà que l'ànima també s'alimenta i ho fa de petites bagatel·les, si Antonio, si, d'artimanyes que forren i decoren el nostre univers interior. En un món on la gran epidèmia és la pressa, el consumisme i l'estrés!(...) Falten ànimes pacients, que assaboregin la vida...

Un petó amb ales de libèl·lula!

Mireia*

Anónimo dijo...

potrebo, da preverijo:)